Tan díficil és poder-te estimar?

Hola a todos!

¿Cómo estáis? Espero que todos bien, aunque los que estamos por las Universidades vamos un poco de culo, la verdad.

Sé que llevo mucho tiempo sin escribir, pero ando muy atareado, hasta que al final uno consigue tiempo para poder expresarse por aquí que a veces falta hace.

Hoy, siento mucho por los lectores castellanoparlantes de este blog, el post irá escrito en catalán ya que se lo quiero dedicar a la chica que más quiero, i querré, y que me hace sentir lo que jamás sentí.


"Avui, començo aquestes paraules, un miqueta trist la veritat. L'amor és un sentiment que a vegades et fa sentir molt bé i d'altres et crea una enyorança i una tristor que costa molt d'oblidar.

Només escric per dir-te, que cada dia que estem junts, gaudeixo de la teva companyia, del teu somriure, de la teva mirada subtil, i sobretot, sobretot de les brillants conversacions que tots tenim en unes travesies llarguetes.

En aquests moments, és quan m'agradaria poder-te dir tot el que sento, tot el que tinc amagat a dins meu, tot allò que vol sortir, que vol parlar... M'agradaria poder cridar als quatre vents el que sento, poder-te besar cada vegada que ho necessito i més que donar-te un petó, poder-te abraçar. Sentir el teu cos al costat del meu, sentir com respires, sentir que a cau d'orella que et puc dir t'estimo.

Sé que això no ho faig mai, però tinc els meus motius per no fer-ho. No vull perdre't, això significa que la nostra amistat m'importa moltíssim i no vull perdre-la dient el que sento, perquè mai em podria perdonar que per culpa meva la nostra amistat s'anés a "pique".

Espero que comprenguis tot el que porto a dins, tot el que aflora pel meu cos i demana torn per poder sortir fora, i que també comprenguis perquè no em veig amb cor de dir-t'ho. És possible que pensis que escriure-ho en un bloc, no és la millor forma de fer-t'ho saber, però aquesta és la via per on veritablement sé expressar el que sento.

Continuaré esperant el dia en que em vegi amb cor per dir-te el que sento, per poder-te donar el petó que tant espero, per poder sentir, la teva mà a prop de la meva, per poder plorar d'alegria, perquè al fi sé que t'estimo de veritat.

Simplement, continuo repentint-me en la meva posició de sempre, estic molt orgullós de sentir el que sento per tú, i també molt content de que aquests sentiments hagin sorgit amb tú, perquè ets una noia, que encara que no ho creguis massa, 10 per com parles, 10 com a amiga, 10 com a companya d'estudis, un deu en tot, que t'ho mereixes.

Esperant aquell petó amb el que sempre somio, aquella abraçada en la que tu i jo deixem de ser dos per ser un, i aquella mirada de la que sempre estaré enamorat i aquell t'estimo que sempre espero per saber que existeixes de veritat:

Javi F.

P.D: T'ESTIMOOOO