Perquè et trobaré a faltar

Bones!

Ja fa temps que no hi escric gaire aquí però el temps no abunda i un ha de mirar de tenir un espai per poder estar aqui escrivint unes paraules.

Escric perquè sé que et trobaré a faltar, sé que totes aquelles travesies que féiem junts ja no es faran tant sovint, i que ineludiblement ja no ens veurem amb tanta freqüència com abans.

Sé que ho passaré malament, perquè estar amb tu m'aporta moltes coses, i sobretot em fa sentir feliç, em fa sentir que realment la vida val la pena. A més començaré a no riure tant, ja que no tindré amb qui fer-ho tant bé com tú. Però espero que ens deparin encara moltes coses junts, moltes coses a fer, i molta química que compartir.

Ens queda encara una llarga travesia junts, una travesia que espero, que somio, i que només vull fer amb tú, amb la teva mirada, el teu somriure, el teu cabell que dic que molesta quan et vull donar un petó, amb tu, aquella noieta que vaig conéixer quan van començar les pràctiques, i que des d'ençà som uns amics inseparables.

També saps els sentiments que van per dins, que flueixen pel meu cos, però que no puc parar, i que fan que aquest petit distanciament, em posi una miqueta més trist del que tocaria.

Tothom vol acabar les classes, jo també, però no vull deixar de veure't, no vull haver de deixar d'anar amb metro amb tú... són tantes coses que no vull que s'acabin que mai acabaria.

En fi, espero poder aprofitar el dia que ens queda encara de classe per estar amb tu, per poder dir-te t'estimo, i perquè no, per poder-te donar una molt bona abraçada i alguna cosa més.

Un petó,

Javi F.