domingo 26 de septiembre de 2010

Vull arribar on estàs tu

Avui està sent un dia trist, un dia on la vida et dóna les òsties que fa temps que ja t'havia d'haver donat, un dia on veus que tot el que tenies per segur s'acaba.

En aquests moments tens un sentiment d'estar amb aquella persona a la que estimes, de poder-li dir tot el que penses, de veure-la i parlar-li de aquelles coses que ens apassionen i lo pitjor és que el teu cos t'ho està demanat a crits i no pots fer per intentar-ho solucionar.

Vull tocar les teves mans, dir-te Bones com tots el dies, vull veure el teus ulls i vull fer-te feliç i amè cada dia que passem junts. Vull emocionar-me amb tu, plorar riure i passar-m'ho bé, vull cuidar-te, vull cantar-te, vull moltes coses amb tu.

I el més dur és que el teu desig no pot ser complet, no pots fer res, la vida passa i veus que tot marxa, que cada vegada et quedes més sol i que cada vegada la teva millor companyia s'anomena soledat. La vida és molt trista i no hi podem fer res per revertir-la, vols lluitar en contra d'aquesta corrent i no pots, encara que t'hi deixes la pell.

Somiar, el que ara vull fer és somiar. Somiar de manera nostàlgica, recordar vells moments i recordar llocs meravellosos, vull viure un món que no s'adequa a la meva realitat, vull desconnectar d'aquest món...

Javi F.